El 25 de Maig, en commemoració de l’estrena de la pel·lícula Star Wars l’any 1977, es celebra el dia de l’Orgull Friki.
Com si es tractés de sortir de l’armari, l’Orgull Friki consisteix a ensenyar públicament els objectes més frikis que guarda cadascú. M’ha fet molt gràcia anar seguint durant tot el dia la recopilació que n’anaven fent a Microsiervos.
Reconec que la notícia m’ha afectat més del compte perquè resulta que avui és el meu aniversari, i faig 29 anys! I mira, no ho puc evitar però estic tot orgullós d’haver nascut el dia següent de l’estrena de Star Wars.
Segurament que de les canalles que nasqueren l’endemà de la revolta Bolxevica el 1917 o durant el maig del 1968, per posar uns exemples qualsevol, algú degué pensar: “aquest nen, viurà un món completament diferent del que hem viscut fins ara“.
Potser en aquell moment, l’estrena del que havia de ser una simple pel·lícula no feia pensar que hauria de canviar res, potser fins i tot avui en dia molts pensareu que no ho ha fet. Però jo estic segur que alguna cosa hi ha, no és el primer cop que hi he pensat, però de totes maneres no sé com fer sociologia per explicar les conseqüències d’aquesta fita.
D’altra banda, fins ahir al vespre no pensava escriure res sobre aquest tema; no m’he considerat mai un friki, d’acord que sempre m’han agradat aquest tipus de pel·lícules, les sèries com Star Trek, X-Files, els Simpsons, Futurama, sense oblidar les fantàstiques El milagro de P-Tinto o Amanece que no es poco, etc., però sense arribar mai als extrems de conèixer-me els diàlegs ni col·leccionar-ne objectes de marxandatge. També m’han atret els jocs de rol i tota la pesca, però no n’he pres part mai en cap. I amb els còmics em passa el mateix, m’agraden i si en cau un a les meves mans me’l llegeixo però no em dedico a coleccionar-ne.
El que si que és veritat és que sempre m’he sentit atret pels personatges més frikis, que fan coses que se surten de la normalitat, que et sorprenen amb cada nova idea que els ve al cap… 
Doncs ara ve el perquè he canviat d’idea respecte a escriure aquest comentari: Al vespre, xerrant amb l’amic d’una amiga, al qual ja coneixia una mica i sabia la seva afició a col·leccionar joguines, li vaig comentar lo de l’aniversari de l’estrena de Star Wars. Doncs vaig descobrir que l’home és un friki de cuidado! Després de dir-me que a ell també li havia agradat molt la pel·lícula (però MOLT) em va començar a dir la llista d’objectes que tenia: que si 30 Starship Troopers, soldats d’aquells blancs, molts dels quals amb l’arma (es veu que tenen molt més valor si la conserves), figures diverses, els típics Mugs de beure cafè americà estampats amb simbologia diversa de la pel·lícula que feia que li portessin dels Estats Units, i que fins i tot a l’escola organitzaven trivials amb preguntes sobre la pel·lícula!
Després, arrel de veure al Hulk Hogan, el lluitador de Pressing Catch per la tele del bar on estàvem, em va parlar que també col·leccionava figures de lluitadors de Wrestling, aquesta mena de lluita amb coreografia que vèiem de petits i que va inspirar la resta de les nostres baralles i també em va explicar que li atreia aquest espectacte perquè li sorprenia la reacció de la gent.
De manera que el friki que he conegut el dia de l’orgull friki, potser és el friki més de manual de tots els que m’he trobat al llarg d’aquests 29 anys, tot i que ell no crec que es definís mai com a tal. Ni tampoc ho faria la majoria dels altres que he conegut.
Els altres no són d’aquest estil però potser reuneixen més les condicions del significat original del terme “freak” tal com s’ha fet servir des de fa molts anys per anomenar als personatges més estranys o fenomenals, en contra del significat actual que seria més aviat un fanàtic o apassionat per qualsevol cosa.
El terme original ve de la pel·lícula del mateix nom de Tod Browning, aquí traduïda com “La parada de los monstruos“. La pel·lícula mostra un circ ambulant de criatures fantàstiques que va caure bastant malament a la majoria de públic fins al punt que va començar a anomenar “freak” a tot aquell que tenía un comportament o gust estrany als ulls de la majoria.
D’aquests altres “freaks“, recordo amb certa nostàlgia els moments passats amb el qui de petits jugàvem amb la casa de les barriguitas de la seva germana o ens imaginàvem que érem el Felix Rodriguez de la Fuente; amb el qui recorria el Penedès amb la seva Vespino (i sé de bona tinta que encara ho fa, malgrat que ja té carnet de conduir i cotxe) buscant vestigis prehistòrics o medievals, que col·leccionava plantes carnívores i bonsais, que es construïa els seus propis instruments inèdits i després ens feia concerts improvisats; amb el qui fèia tasts de maries mentre m’ensenyava els seus documentals gravats càmera en mà arreu del món; amb l’afalagador de turistes que mentia sobre l’edat i que em va ensenyar el poble més friki del nord del Marroc; amb el cavaller que regalava roses a les seves dames i amb algun més que em dec deixar porahi.
I serveixi aquest escrit com a homenatge i com a recordatori dels bons moments passats, i com a guia pels que han de venir! 
